Moratòria Nuclear

Es denomina moratòria nuclear a la suspensió temporal del desenvolupament de polítiques de construcció i engegada de centrals energètiques de fissió atòmica (centrals nuclears).

A Espanya, igual que en molts països del seu entorn, està en vigor l'anomenada moratòria nuclear, que fa que des de fa anys no s'hagin engegat noves centrals nuclears, però segons es pot llegir La indústria nuclear preveu la fi de la moratòria en 2012 i les empreses
espanyoles que encara estan en el sector estan raonablement convençudes que el
2012 acabarà aquesta moratòria. 

L'acord de moratòria preveu que totes les centrals nuclears d'Alemanya es clausuraran fins a l'any 2021. Itàlia ha trencat aquest any la moratòria nuclear que mantenia des de fa 22 anys, després del referèndum de 1987, celebrat un any després de la tragèdia de Chernobil.
 El president d'Estats Units, Barack Obama, anunciarà avui mesures per finançar la construcció de dos reactors nuclears al seu país, on l'última construcció d'aquest tipus va ser fa gairebé 30 anys.

S'estima que entre un 10 i 15 per cent de l'energia elèctrica mundial és proveïda per plantes nuclears. Els models utilitzats per la indústria nuclear, per estimar l'impacte de les radiacions en el cos humà, parteixen d'un cert nivell de dany permès.

Amb freqüència s'intenta minimitzar l'impacte de la radioactivitat artificial, comparant-la amb el
nivell de radiació ambiental natural. El comportament químic i biològic dels radio isòtops artificials provoca la seva concentració en la cadena alimentosa, o en certs òrgans, en major grau que els naturals. Els organismes vivents mai van haver d'evolucionar per suportar tals substàncies. Per tant, la seva presència suposa un risc molt major del que mostra una comparació simplista de la seva radioactivitat.
Tenim un clar exemple en el desastre que ha ocorregut en Japó recentment.  Aquí es pot observar que en qualsevol moment pot veure's afectada qualsevol central nuclear ja sigui per fallada humana, per un terratrèmol o pel canvi del clima com ocorre a les centrals de França, que per una gran sequera a la zona on hi són situades no tenen aigua suficient per poder refrigerar els reactors, i han de parar  l'activitat durant uns dies cada setmana ja que la temperatura puja al màxim permès: 24 graus.