El coltan

El coltan és un mineral format per la barreja de dos minerals associats: la columbita i la tantalita, d'aquí el seu nom. El podem trobar arreu del món Austràlia, Brasil, Tailàndia, i a la regió dels grans llacs Africans i a la República Democràtica del Congo podem trobar la gran majoria de les reserves mundials.

El coltan té un gran interès ecònomic, i és fonamental en aparells electrònics com ara telèfons mòbils, ordinadors portàtils, televisions de plasma, etc.

L'exportació d'aquest mineral a ajudat a financiar diversos bàndols de la segona guerra del Congo, Rwanda i Uganda exporten coltan robat del Congo a occident principalment als Estas Units.

L' ENERGIA HIDRÀULICA

Des de temps antics l’home ha aprofitat la corrent dels rius ràpids per moure els molins i  moldre el blat. És el que anomenem energia hidràulica.

Però no va ser fins a la meitat del segle XIX que es van construït les primeres centrals hidroelèctriques amb la finalitat de convertir l’energia potencial de la caiguda de l’aigua en energia elèctrica. L'energia hidroelèctrica és l'electricitat produïda per l'energia hidràulica, aquesta energia dona el 19% de l’electricitat mundial, que representa més del 63% del total de l'electricitat de fonts renovables.

Les centrals hidroelèctriques utilitzen l'energia potencial de l'aigua embassada per l'obra de una presa ("dic" si és petit) que fa de barrera. L'aigua circula a través d'una canonada on l'energia potencial es transforma en energia cinètica. La força de l'aigua fa girar el conjunt de turbines, generadors i alternadors, generant l'energia elèctrica de corrent altern. Trobarem centrals hidràuliques a les zones on hi hagi cabals d'aigua (rius i llacs) i diferències de nivell importants.


A més desnivell més energia potencial i en conseqüència major nombre de Kw produïts. Per aquesta raó, si el terreny no proporciona suficient alçada, cal construir preses per garantir la finalitat elèctrica, a més a més de constituir una reserva de aigua.

Es tracta d'una energia renovable i neta d'alt rendiment energètic.

El gran avantatge de l'energia hidràulica o hidroelèctrica és l'eliminació parcial dels costos de combustible. El cost d'operar una planta hidràulica és gairebé immune a la volatilitat dels combustibles fòssils com la gasolina, el carbó o el gas natura i no tenim la necessitat d'importar combustibles d'altres països.

Però també tenen inconvenients: la construcció de grans embassaments pot inundar importants extensions de terreny, en el passat s'han construït embassaments que han inundat pobles sencers com és el cas de la Xinà amb la construcció de la "Presa de les Tres Goles".

També afecta a la destrucció de la natura, preses i embassaments poden ser destructius als ecosistemes aquàtics. Per exemple, nombrosos estudis han mostrat que les preses en les costes d'Amèrica del Nord han reduït les poblacions de truita, necessiten migrar a certs locals per reproduir-se.

En països desenvolupats s’ha frenar la construcció de centrals hidroelècctriques degut a l’oposició d’associacions  ecologistes, que argumentaven danys greus a l’ecosistema.

Una solució a l’impacte ambiental és la construcció de minicentrals elèctriques amb potència suficient per a aprofitar els recursos hídrics i subministrar corrent a petits nuclis urbans i rurals.

Manoli Prieto.

EL TÚNEL DEL SOL

Bèlgica ha posat en marxa un projecte pioner a Europa: ha creat una de les primeres xarxes viàries moguda per energia solar, aquests combois utilitzen l’electricitat produïda per 16.000 panells solars en un túnel de 3,4 quilòmetres, al voltant de 8 camps de futbol, que produeixen la quantitat d’energia suficient per abastir el consum mitjà d’electricitat d’unes 1.000 famílies en un any.

Els panells han estat instal·lats al sostre d’un túnel ferroviari, per aconseguir reduir l’impacte ambiental, ja que aquesta línia ferroviària travessa una zona natural protegida.

Per aconseguir augmentar la producció d’electricitat, tenen com a objectiu instal·lar en un futur més plaques solars  utilitzant les instal·lacions existents (estacions de tren, etc..). La proximitat entre el tren i les plaques solars evita la pèrdua d’energia i estalviar en el cost de transport.

María Latorre Rodríguez

DESBORDAMENT RIU YANGTSÉ

El riu Yangtsé és el més llarg de la Xina, la construcció de la presa més gran e important del món “La Presa de les Tres Goles”, i la major central hidroeléctrica va contribuït a l’amenaça d'aquest riu. Quan es va construir, ja va deixar sota el nivell de les aigües a més de 2 milions de persones. La presa es va terminar de construir al any 2009, el seu cost ecològic va ser criticat, ja que van construït un llac artificial d’aigua dolça i en èpoques de crescuda i de pluges el riu arriba a inundar moltes ciutats.

El passat dia 03 de juny el riu va tornar a provocar inundacions a conseqüència de les intenses pluges al sud de la Xina i causant en les últimes tres setmanes 175 morts. Les pluges torrencials que van començar al sud i sud-oest han provocar el desbordament del riu, afectant a milers de ciutadans i provocant l'evacuació de 1.6 milions de persones en 510 comtats. Les inundacions han destruït almenys 8,400 cases només a la província de Zhejiang i ha causat pèrdues milionàries, segons el ministeri.

En algunes províncies van haver de reubicar als ciutadans per el risc de perill de noves inundacions, ja que es pronosticaven més pluges.


En Xina treballaven per reforçar els dics, ja que el buró hidrològic del riu Yangtse informava que diverses estacions registraven un increment en el nivell de l'aigua de mig metre per dia.


Xina pateix inundacions, tifons i altres catàstrofes naturals en els seus mesos estivals (juny, juliol i agost) i cada any causa diverses inundacions, però aquesta que és la més catastròfica.


A l'hora de la construcció d'una presa s'haurien de tenir en compte els beneficis, però també els inconvenients, perquè aquí tenim la prova de la fatalitat, la destrucció de milions de llars.


Manoli Prieto.