LA HISTÒRIA DE LES COSES

És un documental sobre el cicle de la vida molt realista que presenta una visió crítica de la societat consumista. Ens explica els problemes socials i medi ambientals d’avui en dia i ens convida a unir-nos per a crear un món més just i sostenible. Ens fa reflexionar sobre l’origen dels productes que utilitzem i quin és el seu final.

Les etapes de l’economia dels materials van des de l’extracció de recursos per a  la fabricació, la seva producció, venda, consum fins als residus.

El documental ens mostra que el govern passa a estar sotmès a la industria (haurien de vetllar per nosaltres però no ho fan), hem destruït els recursos naturals dels països desenvolupats i ara passem a destruir els del tercer món,  durant la producció dels recursos contaminem amb productes molt tòxics i els treballadors treballen en  pèssimes condicions. Per exemple la dioxina és una substància tòxica feta per l’home i coneguda per la ciència, que és molt utilitzada encara que sigui perjudicial per a nosaltres.

Els Estats Units tenen un 5% de la població mundial, però consumeixen el 30% dels recursos i generen el 30% de residus del món. S’ha perdut el 80% dels boscos originals del planeta, perdem 2000 arbres per minut.

Després de la segona guerra mundial es va dissenyar la societat de consum:

Obsolescència programada

Obsolescència percebuda

Per concloure us convido a reflexionar si la inducció al consumisme ens fa ser més feliços o només ens obliga a tenir més coses, es a dir consumir, consumir, consumir...


Maria Latorre Rodríguez

Onkalo, un cementiri nuclear per a l'eternitat

El lloc es diu Onkalo que en finès significa "ocult". El lloc serà el cementiri nuclear dels residus de les centrals nuclears finlandeses, un lloc planificat perquè pugui guardar amb seguretat els residus radioactius d'alta activitat. Una obra faraònica formada per una xarxa de túnels perforant la dura roca del gneis a raó de 25 metres per setmana, i que se submergeix fins a més de 400 m de profunditat. Un monument funerari al miratge nuclear per protegir les futures generacions del foc radioactiu que no es veu, no es nota ni es fa olor, però que mata després d'una curta exposició al mateix. Situat a prop del complex de centrals nuclears Olkiluoto I, II i III (aquesta darrera encara en construcció), en una zona boscosa a un centenar de quilòmetres al nord-oest d'Hèlsinki a la ciutat de Eurajoki.

El fang vermell

El fang vermell és el residu que es genera quan es fabrica alumini, mitjançant un procediment químic anomenat mètode Bayer, a partir de la bauxita (una roca sedimentaria composta per óxid d'alumini, óxid de ferro i sílice). Per cada 4 ó 5 tones de bauxita s’obtenen unes 2 tones d’alumini, la resta és el fang vermell. Aquest fang es altament corrosiu (pel seu Ph alcalí) i conté una elevada concentració de metalls pesats.

Les fàbriques d’alumini produeixen gran quantitat d’aquest residu i com que no saben que fer-ne, el van acumulant en preses immenses. Si la paret d’aquesta presa es trenca el contingut vesa a l’exterior inundant les terres properes, provocant la mort de persones, la infertilitat de terres i la contaminació de les aigües. La falta de legislació quant a residus a molts països pobres fa que les empreses s’instal·lin en aquests.

A l’octubre de 2010 es va trencar una pressa de fang vermell a Ajka (Hongria) que va contaminar 40 quilòmetres quadrats de terreny, arribant al riu Danubi, va provocar la mort de 9 persones i 150 ferits.

La informació sobre l’estat actual d’aquesta presa i la empresa propietària es escassa, però res no indica que s’hagin pres mesures rectificatives. Em pregunto: si un succés d’aquesta envergadura no produeix reacció per part de les administracions, quines coses fan prendre mesures de prevenció o correcció? Quants accidents, potser de menys envergadura, peró igualment greus, ocorren arreu del món sense assabentar-nos? Tinc la sensació de que només ens assabentem quan és quelcom molt escandalós, i el més trist es que, com sempre, guanya l’interès econòmic davant la protecció del medi ambient i de les persones. 

Si us interesa el tema podeu llegir aquest article.

UNA VISIÓ DIFERENT DELS “PIRATES SOMALIS”

He fet una exposició en el taller sobre aquest tema, perquè crec que els mitjans de comunicació distorssionen molt la realitat que estan patint els Pirates Somalis.

Tots hem rebut informació sobre els vaixells que son atacats pels anomenats pirates en aigües de l’oceà Índic. Però no ens expliquen que els països desenvolupats en destruir les seves pròpies existències de pesca per sobrexplotació ara volem les d’ells.

Ens han fet creure que aquests pirates ataquen, aborden i segresten vaixells amb la fi d’exigir quantiossos rescats.  Però darrera d’aquesta història hi ha un escàndol que ho explicar i hem pregunto:

Per què ataquen els anomenats “pirates” ó s’estan defensant?

Durant anys s’ha amagat que s’utilitzaven les aigües de Somàlia com abocador de barrils de residus nuclear, residus tòxics, substàncies químiques i fems d’hospitals. Aquests son alguns dels “regalets” que els nostres vaixells deixen a les aigües somalis. La població de la costa començava a posar-se malalta. Van tenir estranyes erupcions, nàusees i van néixer nens amb malformacions. No entenien a que es devia fins que després del tsunami del 2005, centenars d’aquests barrils amb gran fuites van aparèixer a les seves platges.

Després d’aquesta informació valoreu vosaltres mateixos:

“Els pirates somalis” són herois o pirates?

Per concloure crec per recuperar la flora i fauna d’aquest oceà seria necessari que les flotes europees d’escala comercial no segueixin pescant en aquestes aigües, ja que han tingut un gran impacte destructiu sobre els caladors.

Maria Latorre Rodríguez

Cada espanyol llença a les escombraries 250 euros a l'any en menjar.

Gairebé 963 milions de persones pateixen fam al món segons dades oficials de l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, la FAO. Però, aquesta realitat viu paral·lela a un altra: la immensa quantitat de menjar que llencem cada dia en tot el planeta.

A Espanya, quasi bé  tres milions de tones d'aliments es malgasten cada any, el que suposa 65 quilos i una despesa de 250 euros anuals per persona, segons les dades de l'estudi "Save Food"  fet pel grup Cofresco (Albal) en set països de la Unió Europea.

El 50% dels aliments rebutjats es podrien aprofitar si el consumidor hagués planificat, conservat i emmagatzemat millor la seva compra. Gairebé el 30% del menjar empaquetat es llença sense haver estat oberta. Les fruites i hortalisses representen "al voltant del 50%" del total d'aliments rebutjats.

Per aquest motiu s'ha posat en marxa en col·laboració amb l'organització humanitària "Acció contra la Fam" el projecte "Save Food" que té com a objectiu la sensibilització sobre les pèrdues mundials d'aliments i residus, i sobre l'impacte d'aquests sobre la pobresa i la fam al món, així com sobre el canvi climàtic i l'ús dels recursos naturals.

El mosquit tigre

El passat dia 29 de juny els agents cívics vam fer  una formació al parc agrari del Baix Llobregat sobre el mosquit tigre, per informar posteriorment als ciutadans de Sant Feliu.


L'objectiu d'aquesta activitat va ser donar als agents cívics la formació, la informació i les tècniques de comunicació pública sobre el mosquit tigre necessària per saber diferenciar, quan es tracta d'aquesta espècie, que s'està expandint cada vegada més, i quan no ho és, i al mateix temps què cal fer per controlar la seva població.


El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora procedent d’Àsia que s'ha estès en multitud de països de tots cinc continents. Es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre.. Els adults són força petis (4-5 mm) Els mascles s’alimenten de plantes i no piquen, a més de tenir una funció merament reproductora. Les femelles tenen una trompa allargada i fina que utilitza per xuclar la sang per alimentar els seus ous .Posen els seus ous, just a tocar de l'aigua, però no directament a dins. Qualsevol recipient amb una mica d’aigua com embornals, cendres, gerros,testos és suficient perquè les larves es desenvolupin.

Recomanacions

• Buidar qualsevol recipient de l'exterior que pugui acumular aigua.
• Evitar les acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguàs.
• Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua
• Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera.
• Mantenir cobertes les piscines, les de plàstic s'han de buidar periòdicament.
• Cal tapar els forats dels troncs i les branques dels arbres amb sorra.
• Canviar molt sovint l'aigua de les plantes aquàtiques i els plats dels animals domèstics.
• Ús de gel de aloe vera per reduir la inflor i la picor, l’aloe vera també forma una capa protectora, per reduir la infecció possible

Prevenció i cura de les picades

• La picada del mosquit tigre és com les picades dels altres mosquits.
• Pica de dia i fa moltes picades que no suposen un ric per a la salut.
• A l'exterior porteu roba de màniga llarga, mitjons i pantalons llargs.
• Limiteu les activitats a l'exterior al màxim.
• Fes ús de repel·lents, però no en nens molt petits.
• No poseu el repel·lent a les mans de nens.
• No apliqueu repel·lent a la cara i quan entreu en casa netegeu bé, amb aigua i sabó, la pell i la roba.
• En cas de picada, renteu-vos i desinfecteu bé la zona.; en cas de persistència de les molèsties, consulteu el vostre metge.

3 de juliol Dia Internacional Lliure de Bosses

Hem de procurar reduir el màxim l'us de bosses de plàstic. Per qualsevol compra que fem ens donen una bossa, majoritàriament, les bosses només les fem servir d'una a dues vegades i es converteixen ràpidament en un residu.
Per a la seva fabricació s'utilitza gran quantitat d'aigua, energia i petroli (uns recursos no renovables) el que suposa un gran cost pel medi ambient: El seu tractament com a residu és força complicat ja que és un producte no degradable. La fabricació i l'eliminació de les bosses de plàstic produeix tones de gasos d'efecte hivernacle i triguen més de 150 anys en degradar-se, només un 1% de bosses són reciclades.

S'usen una mitjana de 5,4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Per cada bossa que no fem servir estalviem 20gr de CO2 al medi ambient. Fent servir 1 bossa de cotó o ràfia es pot estalviar fins a 6 bosses a la setmana, 24 al mes, 288 a l'any...

Podem reduir significativament aquestes dades canviant els nostres hàbits i fent servir: bosses de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs, carretó.

El proper 3 de juliol serà el Dia Internacional Lliure de Bosses.