RIU YANGTSÉ - XINA



Riu Yangtsé

Els agents cívics dintre de les nostres tasques de formació hem preparat una molt interessant, ha consistit en la recopilació i preparació d'informació d’un tema relacionat amb les conseqüències mediambientals per després exposar-lo davant els nostres companys.

El tema que jo he preparat ha estat
“EL RIU YANGTSÉ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS”.

El riu Yangtsé és el més llarg de la Xina, fa anys aquest riu tenia les aigües cristal·lines, ara en  la actualitat el riu Yangtsé encapçala la llista d’un dels 10 rius més amenaçats del món. La construcció de la presa més gran e important del món “La Presa de les Tres Goles”, i la major central hidroelèctrica, ha contribuit a l’amenaça d'aquest riu. Quan es va construir, va deixar sota el nivell de les aigües a més de 2 milions de persones. La presa es va terminar de construir al any 2009, el seu cost ecològic va ser molt criticat, ja que van construït un llac artificial d’aigua dolça i en èpoques de crescuda del riu arriba a inundar moltes ciutats. El riu porta residus que queden acumulats a la paret de la presa tapant les entrades de les turbines, aquesta acumulació del  residus  és un problema en els embassaments ja que disminuïen la producció i la vida útil.

És un riu molt contaminat, el 40% dels residus del país es descarreguen en el riu, diversos experts xinesos han emès informes alarmants sobre l’estat de pol·lució del riu.

Una part del riu que flueix de les profundes goles forma part de les àrees protegides, lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L’aigua potable a Xina és un problema històric, ja que ha de donar de beure a una cinquena part de la població amb solament un 7% de reserves hídriques. La industrialització i la urbanització a tingut molt a veure, ja que han acabat esgotats els aqüífers subterranis, embrutant les aigües de tot el país amb el residus i fertilitzants de fàbriques.

Un altre greu problema són les especies animals que habiten en el riu, són en perill d’extinció.

XINA és un país que no té límits a l’hora de modificar la natura per resoldre necessitats d’infraestructures per la vida dels habitants.

Desbordament del riu Yangtsé

Presa de les Tres Goles

CUIDEM EL PLANETA!!! “PENSA GLOBALMENT I ACTUA LOCALMENT”.

Manoli Prieto
Agent Cívic Sant Feliu Ll.

Nòmades del Vent

A classe de Medi Ambient vam veure “Nòmades del Vent” (podeu veure el tràiler aquí).  És una pel·lícula on es veu el recorregut dels viatges migratoris que fan les aus quan les seves condicions de vida es tornen impossibles allà on habiten normalment. Aquest viatge d’hora i mitja amb les aus ens transporta per més de quaranta països, des de l’Àrtic fins a la Patagònia i   des  de Japó fins a Nova Zelada.

L’enregistrament d’aquesta  pel·lícula ha estat  possible gràcies a un ensinistrament d’una vintena d’espècies des del seu naixement. D’aquesta manera vam aconseguir que els seguissin incondicionalment com si fossin els seus veritables progenitors.

S’han utilitzat diversos mitjans per enregistrat les imatges:  globus aerostàtic, vaixells, zodíacs, camions, automòbils, fragates i portaavions de l’Armada francesa... el resultat són unes  imatges d’una gran bellesa.

Montse

Revetlles amb precaució

Ja és a punt d'arribar la revetla de Sant Joan. Una festa en la qual tothom vol gaudir d'una nit màgica amb coca i petards. Per tal de no patir ensurts amb els productes pirotècnics ni amb les fogueres, s'han de seguir una sèrie de consells a l'hora de celebrar les revetlles. A Catalunya, més de les meitat de les lesions greus que es produeixen com a conseqüència de la manipulació d'artefactes pirotècnics afecten els infants i els adolescents. Per prevenir-les, cal que utilitzeu la pirotècnia seguint aquests consells de seguretat:

· Als llocs on es facin revetlles cal recollir la roba estesa i els tendalls, i tancar portes i finestres. No encengueu cap petard dins les cases.

· Assegureu-vos de comprar els productes pirotècnics en un establiment autoritzat. No us guardeu petards a les butxaques.

· No subjecteu els petards amb lles mans. No els poseu a prop de la cara ni del cos. Enceneu cada article seguint les seves instruccions concretes.

· No llanceu coets a menys de 500 metres de les zones boscoses ni en aglomeracions de persones.

· Les candeles romanes que no tinguin mànec especial, heu de fixar-les en un forat, en un test amb terra o amb sorra per no cremar-vos.

· Utilitzeu mitjans segurs per encendre el material pirotècnic (metxes i similars). Enceneu sempre la metxa pel l'extrem, perquè us dongui temps d'enretirar-vos.

· No llanceu mai petards contra ningú. Si un petard no s'encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

· Vigileu que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S'encenen fàcilment i els vapors poden explotar.

· No tireu cap coet amb la mà, ni amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament. No llanceu ni manipuleu petards des de vehicles en moviment, balconades ni finestres.

· No fiqueu mai petards dins de totxanes ni ampolles de vidre, perquè en explotar fan metralla que pot fer molt de mal.

· Les fogueres han de permetre el pas dels vehicles d'emergència. Per no fer malbé el paviment, poseu terra o sorra sota la foguera. Eviteu fer les fogueres en zones amb vegetació seca o arbrat.

· No talleu el tro final de les traques, poden explotar amb violència. No manipuleu el contingut ni l'estructura original dels petards, perquè podríeu provocar explosions sobtades.

· No feu fogueres enlloc sense l'autorització corresponent. Feu les fogueres a més de 15 metres de les façanes i els cotxes i mai sota línies elèctriques.

· A les fogueres, no hi tireu papers ni teixits, el vent les enlairaria i els podria portar lluny. No hi llanceu bidons ni esprais, poden explotar. Si cremeu pneumàtics i plàstics, provocareu molta contaminació.

· No encengueu mai cap foguera amb líquids inflamables, us podríeu cremar molt.

En cas d'una emergència, si necessiteu ajut, truqueu al telèfon únic, el 112.

Moratòria Nuclear

Es denomina moratòria nuclear a la suspensió temporal del desenvolupament de polítiques de construcció i engegada de centrals energètiques de fissió atòmica (centrals nuclears).

A Espanya, igual que en molts països del seu entorn, està en vigor l'anomenada moratòria nuclear, que fa que des de fa anys no s'hagin engegat noves centrals nuclears, però segons es pot llegir La indústria nuclear preveu la fi de la moratòria en 2012 i les empreses
espanyoles que encara estan en el sector estan raonablement convençudes que el
2012 acabarà aquesta moratòria. 

L'acord de moratòria preveu que totes les centrals nuclears d'Alemanya es clausuraran fins a l'any 2021. Itàlia ha trencat aquest any la moratòria nuclear que mantenia des de fa 22 anys, després del referèndum de 1987, celebrat un any després de la tragèdia de Chernobil.
 El president d'Estats Units, Barack Obama, anunciarà avui mesures per finançar la construcció de dos reactors nuclears al seu país, on l'última construcció d'aquest tipus va ser fa gairebé 30 anys.

S'estima que entre un 10 i 15 per cent de l'energia elèctrica mundial és proveïda per plantes nuclears. Els models utilitzats per la indústria nuclear, per estimar l'impacte de les radiacions en el cos humà, parteixen d'un cert nivell de dany permès.

Amb freqüència s'intenta minimitzar l'impacte de la radioactivitat artificial, comparant-la amb el
nivell de radiació ambiental natural. El comportament químic i biològic dels radio isòtops artificials provoca la seva concentració en la cadena alimentosa, o en certs òrgans, en major grau que els naturals. Els organismes vivents mai van haver d'evolucionar per suportar tals substàncies. Per tant, la seva presència suposa un risc molt major del que mostra una comparació simplista de la seva radioactivitat.
Tenim un clar exemple en el desastre que ha ocorregut en Japó recentment.  Aquí es pot observar que en qualsevol moment pot veure's afectada qualsevol central nuclear ja sigui per fallada humana, per un terratrèmol o pel canvi del clima com ocorre a les centrals de França, que per una gran sequera a la zona on hi són situades no tenen aigua suficient per poder refrigerar els reactors, i han de parar  l'activitat durant uns dies cada setmana ja que la temperatura puja al màxim permès: 24 graus.

Comprar, tirar, comprar

La caducitat programada


Bombetes que es fonen a les mil hores de vida, impressores que s'espatllen en arribar a un nombre determinat d'impressions, bateries que es gasten a l'any i mig de ser comprades. Davant d'això ens podem fer una pregunta: Per què els productes que comprem cada vegada duren menys? Estan fabricats per no durar?Sembla ser que sí. Els productes una vegada han sortit de la fàbrica tenen la seva vida calculada i la seva duració està fixada des del seu origen.

Dins del pla formatiu que seguim els Agents Cívics estan els audiovisuals. Per exemple 'Comprar, tirar, comprar' és un documental en el qual hem pogut descobrir el significat de l'obsolescència programada que implica retallar la vida útil d'un producte per incrementar el seu consum.
Voldria destacar el exemple de les bombetes, al 1911 s'anunciaven bombetes amb una durada certificada de 2500 hores però al  1924 els  principals fabricants van pactar limitar la seva vida útil a 1000. Així la bombeta es va convertir en la primera víctima de l'obsolescència programada.

Una bombeta centenària
En Livermore, Califòrnia, trobem la bombeta més antiga del món.
Encesa sense interrupció des de 1901, està en internet 24 hores al dia. De moment s'han fos ja dos webcams i la bombeta va per la tercera.
Vols veure-la?
http://www.centennialbulb.org/cam.htm

El documental, dirigit per Cosima Dannoritzer i coproduit per Televisió Espanyola, és el resultat de tres anys d'investigació i mostra les desastroses conseqüències mediambientals que es deriven d'aquesta pràctica.

VISITA AL PARC DEL CERDANET I REGADA D'ALZINES

Coincidint amb la Festa del Parc Natural de la Serra de Collserola, el passat 9 d’abril, l’Ajuntament va organitzar diverses activitats al Parc del Cerdanet. El 19 d'octubre de 2010 el govern va declarar Collserola Parc Natural. Els agents cívics vam participar en la jornada explicant als assistents quins ambients diferents es poden trobar al Collserola i ajudant a identificar la fauna i la flora presents al Parc del Cerdanet. També es va revisar i regar el centenar d'alzines plantades el passat 21 de novembre amb motiu del Dia de la Reforestació Toyota, una iniciativa de Toyota España amb la col.laboració del Ajuntament de Sant Feliu de LLob., per reforestar el parc i mantenir l’equilibri biològic.
Tenir cura del boscos i la reforestació ens beneficia directament, ja que d’ells podem obtenir fusta, aliments i medicines, entre d’altres i indirectament, gràcies a que els arbres absorbeixen grans quantitats de CO2, principal responsable del canvi climàtic que estem patint.

Montse i Manoli

El fracàs d’Haití comparada amb el relatiu èxit de la República Dominicana.

Una de les tasques que hem fet al Taller d’Ocupació és la denominada “Taller de recerca” i ha consistit en què a partir de un tema actual de gran impacte ambiental del que no teníem gaire informació hem preparat una presentació d’uns cinc minuts i l’hem explicat als nostres companys. Ens hem ajudat d’informació que hi havia a Internet, blocs, documentals...  A continuació us deixo el meu tema:

El passat 12 de gener de 2011 va fer un any del terratrèmol  d'Haití, des del punt de vista humà, la pitjor tragèdia natural de 2010. Es calcula que van morir unes 230.000 persones i aproximadament 350.000 van resultar   ferides. Però un dels majors problemes que tenia Haití abans del terratrèmol era que tenia el major índex de desforestació del planeta, avui en dia la xifra és ja del 98%. Un dels factors fonamentals que va contribuir a la desforestació va ser la tala d'arbres per a produir terres cultivables (com sucre, cafè, tabac, blat de moro, iuca ...) afegint a això la necessitat de fusta per a combustible.

La desforestació limita l'agricultura perquè sense arrels dels arbres, els sòls es desgasten i l'erosió del vent els torna infèrtils, després la pluja arrasa torrents de fang, el que amenaça les collites i la pesca, ja que els sediments solen dipositar-se en els rius. Si es sobrevola Haití, es veuen muntanyes desolades cobertes d'habitatges precàries i només passar la frontera amb la República Dominicana, el paisatge es torna verd.

Que han fet per diferenciar-se  tant???

La resposta és que Haití va actuar sense cap criteri de sostenibilitat o previsió de l'impacte a llarg termini.  Al contrari d’això, la República Dominicana de la mà d'un dels seus presidents, Joaquín Balaguer, va reconèixer la necessitat que tenia el país de mantenir les seves fonts d'aigua boscoses per afrontar les necessitats energètiques de la República utilitzant energia hidroelèctrica així com garantir l'aigua per a necessitats domèstiques. A més va prohibir la tala comercial i va tancar els serradores. Es va prohibir el carbó vegetal i es va subvencionar cuines de gas.

La reconstrucció d'Haití s'està concentrant molt en el tema de la construcció i  massa poc en "arbres". Si no es reforesta Haití, d'on es traurà aigua? Es pot  reconstruir un Haití sense arbres, sense capa vegetal???

Montse Bautista

Agent Cívic de Sant Feliu de Llobregat