L' ENERGIA HIDRÀULICA

Des de temps antics l’home ha aprofitat la corrent dels rius ràpids per moure els molins i  moldre el blat. És el que anomenem energia hidràulica.

Però no va ser fins a la meitat del segle XIX que es van construït les primeres centrals hidroelèctriques amb la finalitat de convertir l’energia potencial de la caiguda de l’aigua en energia elèctrica. L'energia hidroelèctrica és l'electricitat produïda per l'energia hidràulica, aquesta energia dona el 19% de l’electricitat mundial, que representa més del 63% del total de l'electricitat de fonts renovables.

Les centrals hidroelèctriques utilitzen l'energia potencial de l'aigua embassada per l'obra de una presa ("dic" si és petit) que fa de barrera. L'aigua circula a través d'una canonada on l'energia potencial es transforma en energia cinètica. La força de l'aigua fa girar el conjunt de turbines, generadors i alternadors, generant l'energia elèctrica de corrent altern. Trobarem centrals hidràuliques a les zones on hi hagi cabals d'aigua (rius i llacs) i diferències de nivell importants.


A més desnivell més energia potencial i en conseqüència major nombre de Kw produïts. Per aquesta raó, si el terreny no proporciona suficient alçada, cal construir preses per garantir la finalitat elèctrica, a més a més de constituir una reserva de aigua.

Es tracta d'una energia renovable i neta d'alt rendiment energètic.

El gran avantatge de l'energia hidràulica o hidroelèctrica és l'eliminació parcial dels costos de combustible. El cost d'operar una planta hidràulica és gairebé immune a la volatilitat dels combustibles fòssils com la gasolina, el carbó o el gas natura i no tenim la necessitat d'importar combustibles d'altres països.

Però també tenen inconvenients: la construcció de grans embassaments pot inundar importants extensions de terreny, en el passat s'han construït embassaments que han inundat pobles sencers com és el cas de la Xinà amb la construcció de la "Presa de les Tres Goles".

També afecta a la destrucció de la natura, preses i embassaments poden ser destructius als ecosistemes aquàtics. Per exemple, nombrosos estudis han mostrat que les preses en les costes d'Amèrica del Nord han reduït les poblacions de truita, necessiten migrar a certs locals per reproduir-se.

En països desenvolupats s’ha frenar la construcció de centrals hidroelècctriques degut a l’oposició d’associacions  ecologistes, que argumentaven danys greus a l’ecosistema.

Una solució a l’impacte ambiental és la construcció de minicentrals elèctriques amb potència suficient per a aprofitar els recursos hídrics i subministrar corrent a petits nuclis urbans i rurals.

Manoli Prieto.