PER NADAL....REDUIM RESIDUS

Aprofitem que encara hi som a temps i fem un pensament: 

L’època de Nadal representa el període de l'any en què "més augmenta l'índex de consum" per part dels ciutadans i també l'època en la que "més quantitat de residus generem", en alguns casos, arriba al quilo i mig i els dos quilos per habitant i dia.

Una de les mesures factibles que podem portar a terme per reduir el consum es la planificació, evitant els embolcalls superflus que, a més de generar més residus, incrementen el preu final del producte.

Altres recomanacions més dràstiques serien rebutjar els productes de consum envasats en safates de plàstic o poliestirè, optant per comprar productes a granel i prescindir dels articles d'un sol ús com les estovalles, tovallons de paper, així com plats, coberts i gots de plàstic.

Les festes de Nadal, no tenen per què ser un moment d'excés, per això seguint aquestes recomanacions podem “estalviarem diners i beneficiarem el medi ambient”.

• Al moment de triar els regals de Nadal, si aquests necessiten bateries, fixa't que siguin recarregables, ja que les piles contenen substàncies químiques tòxiques, no són biodegradables i són difícils de reciclar.

• Una bona opció és que en comptes de comprar un regal d'un sol ús, pots comprar entrades de cinema, vals o adoptar un animal en comptes de comprar-lo.

• No envieu targetes postals si no són reciclades, si cada un de nosaltres féssim el mateix hi hauria una gran quantitat d'arbres salvats. També podeu enviar una targeta per ema-il en el seu lloc.

• Si tens roba vella pot portar-la ha un local o botiga de caritat.

• Descongela el congelador abans de Nadal, així treballarà més eficientment i crearà més espai per emmagatzemar les restes de menjar.

• Utilitza una bossa de compres de cotó en lloc de bosses de plàstics.

• Compra les begudes en ampolles grans i no petites. Una ampolla gran genera menys residus que moltes petites.

• Si deixem les llums de l'arbre de Nadal 10 hores al dia durant els 12 dies de Nadal es produirà suficient CO2 com per a inflar 12 globus, així que apagueu les llums quan no siguin necessàries.

Aprofitem aquests temps de crisis per tenir cura del nostre estalvi econòmic i energètic, amb petits gestos guanyarem tots.

BONES FESTES I BON ANY NOU PER TOTHOM.

Manoli Prieto.

2018. La fi dels envasos de begudes no retornables.

Amb la aprovació de la nova llei de residus, la fi dels envasos de begudes no retornables d'un sol ús és propera.

La norma preveu la possibilitat de recuperar el sistema de devolució i tornada d'envasos de vidre, tal i com es feia fa uns anys, en el qual es pagava una fiança per envàs i es recuperava quan es retornava.,

Aquest sistema aconsegueix uns índexs de recuperacion del 98% mitjançant la reutilització dels envasos i un reciclatge d'alta qualitat que transforma residus en matèria primera.

Seria una manera de crear  llocs de treball  remunerats, gracies a  l'alt valor dels materials recuperats.

Tot el que es gestiona deixa d'anar a les incineradores i abocadors, i es redueix la necessitat d'extracció de matèria primera. Potser no sigui una bona notícia per als fabricants d'envasos, però si ho és per a aquells que tenim interès a conservar el medi ambient.

STOP a les bosses de plàstic!

La bossa de plàstic és un objecte quotidià utilitzat per transportar petites quantitats de mercaderies. Introduïdes en els anys 1970, les bosses de plàstic ràpidament es van fer molt populars, especialment per la seva distribució gratuïta en supermercats i botigues.

Encara que siguin pràctiques, lleugeres i barates, estan fabricades amb polietilè o polipropilè tots dos derivats del petroli, una font d'energia no renovable i cada vegada més cara. Així a més de col·laborar a l'esgotament d'aquest recurs, potenciem l'enorme contaminació que origina la seva obtenció, transport i transformació en plàstic. Les bosses són un producte extremadament nociu, i al mateix temps, prescindible. Les utilitzem uns minuts i contaminen el nostre medi ambient durant dècades.

Amb prou feines es reciclen al voltant d'un 10%. Quan les bosses de plàstic estan serigrafiades encara és pitjor ja que les tintes contenen residus metàl·lics també contaminants.

Segons Cicloplast, associació per al reciclatge del plàstic, un 65% d'elles sol ser reutilitzat com a bosses d'escombraries. Però després la majoria d'elles acaba el seu cicle en abocadors, en el pitjor dels casos, en les costes. El 20% de les escombraries recollides de les platges són bosses. Allà es converteixen en parany i pastura per a la fauna marina, les aus i les tortugues.

Europa ha demostrat que pagar per les bosses és la manera més efectiva per reduir el seu ús. Irlanda va imposar, des de 2002, una taxa de 0,20 euros sobre les bosses, fet que ha reduït el seu consum en un 70%. Des d'aleshores, la iniciativa s'ha estès a diverses ciutats del Regne Unit. A Alemanya i Bèlgica els clients també paguen per les bosses. Als Estats Units, la ciutat de Sant Francisco va ser pionera en el cobrament de les bosses, mesura que estan estudiant Boston i Oakland. En altres països, com a la Xina, són més dràstics en els mètodes. Allà el Govern ha prohibit als comerços distribuir bosses des de fa un any.

A Espanya algunes cadenes de supermercats han començat a adaptar-se a la nova perspectiva que prefigura el Pla Nacional Integrat de Residus.

Encara que no ho sembli deixar de banda les bosses de plàstic es molt senzill, només tenim que canviar els nostres hàbits i quan anem a comprar fer servir bosses de cotó, ràfia, bosses plegables o el carretó.

Vertit de querosè

El passat juliol un abocament de 37.000 litres de querosè va afectar a la xarxa de pluvials a Culleredo i va arribar a la Ria do Burgo (A Coruña) a través de la xarxa de clavegueram.

Procedent d'un camió aparcat en una àrea de servei de l'AP-9, provablement el vehicle va estar tota la nit abocant el querosè sense adonar-se'n, encara que el conductor creu que la fuga es va produir a causa d'una manipulació de la vàlvula de tancament. Aquest succés va obligar a tancar “el marisqueo” de la ria que casualment s’iniciava el mateix dia.

Des de la Xunta es va activar el pla emergències i van fer un desplegament de barreres per blocar la taca contaminant i impedir així que es propagués per tota la ria. Efectius i tècnics es van desplaçar per analitzar l’afectació de la ria i de la xarxa fluvial, biòlegs de la Conselleria do mar van agafar mostres en diversos punts de la ria per determinar l’impacte de l’abocament en el marisc i altres especies marines de la zona.

El problema es centra en l’estat del fons de la ria, ja que quan van arribar el querosè a la badia, la marea era baixa i és molt possible que el combustible es trobi dipositat al fons.

-Maria-

VERMICOMPOSTATGE

El dia 5 de setembre ja vam tornar de vacances i no ho hem fet sols, tenim uns nous companys d’aula. La compartim de moment  amb uns 1000 cucs californians i ells seran els responsables de portar a terme una nova experiència al centre: intentar fer possible la producció d'un compostatge urbà  de qualitat.

La modalitat de compostatge amb els cucs es diu: VERMICOMPOSTATGE. Però què és el Vermicompostatge???  és la tècnica d’elaboració de fertilitzant orgànic aprofitant la ingesta de les restes orgàniques per part  dels cucs. El resultat és un adob natural de molt bona qualitat i ric en nutrients que s’utilitzarà com fertilitzant del sòl  molt ben valorat per l’ús domèstic.

El recipient on hem posat els cucs es diu vermicompostador i consta de 3 safates: la superior on viuen els cucs californians i on els hi posem el menjar; la del mig on s'acumula el compost que es vagi formant; i la safata inferior que té una aixeta que permet recollir els líquids per fertilitzar les plantes un cop barrejats amb l'aigua de reg.

A la safata on hem posat  els hi posem les restes de menjar a trossos petits, aproximadament uns 200 gr. diaris i esperarem a que es podreixi perquè se’ls puguin menjar els cucs. La temperatura ideal és de 18º a 25ª graus i una humitat d’un 70-80%. Ja us anirem explicant com va el procés. Us deixo unes fotos del muntatge del vermicompostador.

Montse

LA HISTÒRIA DE LES COSES

És un documental sobre el cicle de la vida molt realista que presenta una visió crítica de la societat consumista. Ens explica els problemes socials i medi ambientals d’avui en dia i ens convida a unir-nos per a crear un món més just i sostenible. Ens fa reflexionar sobre l’origen dels productes que utilitzem i quin és el seu final.

Les etapes de l’economia dels materials van des de l’extracció de recursos per a  la fabricació, la seva producció, venda, consum fins als residus.

El documental ens mostra que el govern passa a estar sotmès a la industria (haurien de vetllar per nosaltres però no ho fan), hem destruït els recursos naturals dels països desenvolupats i ara passem a destruir els del tercer món,  durant la producció dels recursos contaminem amb productes molt tòxics i els treballadors treballen en  pèssimes condicions. Per exemple la dioxina és una substància tòxica feta per l’home i coneguda per la ciència, que és molt utilitzada encara que sigui perjudicial per a nosaltres.

Els Estats Units tenen un 5% de la població mundial, però consumeixen el 30% dels recursos i generen el 30% de residus del món. S’ha perdut el 80% dels boscos originals del planeta, perdem 2000 arbres per minut.

Després de la segona guerra mundial es va dissenyar la societat de consum:

Obsolescència programada

Obsolescència percebuda

Per concloure us convido a reflexionar si la inducció al consumisme ens fa ser més feliços o només ens obliga a tenir més coses, es a dir consumir, consumir, consumir...


Maria Latorre Rodríguez

Onkalo, un cementiri nuclear per a l'eternitat

El lloc es diu Onkalo que en finès significa "ocult". El lloc serà el cementiri nuclear dels residus de les centrals nuclears finlandeses, un lloc planificat perquè pugui guardar amb seguretat els residus radioactius d'alta activitat. Una obra faraònica formada per una xarxa de túnels perforant la dura roca del gneis a raó de 25 metres per setmana, i que se submergeix fins a més de 400 m de profunditat. Un monument funerari al miratge nuclear per protegir les futures generacions del foc radioactiu que no es veu, no es nota ni es fa olor, però que mata després d'una curta exposició al mateix. Situat a prop del complex de centrals nuclears Olkiluoto I, II i III (aquesta darrera encara en construcció), en una zona boscosa a un centenar de quilòmetres al nord-oest d'Hèlsinki a la ciutat de Eurajoki.

El fang vermell

El fang vermell és el residu que es genera quan es fabrica alumini, mitjançant un procediment químic anomenat mètode Bayer, a partir de la bauxita (una roca sedimentaria composta per óxid d'alumini, óxid de ferro i sílice). Per cada 4 ó 5 tones de bauxita s’obtenen unes 2 tones d’alumini, la resta és el fang vermell. Aquest fang es altament corrosiu (pel seu Ph alcalí) i conté una elevada concentració de metalls pesats.

Les fàbriques d’alumini produeixen gran quantitat d’aquest residu i com que no saben que fer-ne, el van acumulant en preses immenses. Si la paret d’aquesta presa es trenca el contingut vesa a l’exterior inundant les terres properes, provocant la mort de persones, la infertilitat de terres i la contaminació de les aigües. La falta de legislació quant a residus a molts països pobres fa que les empreses s’instal·lin en aquests.

A l’octubre de 2010 es va trencar una pressa de fang vermell a Ajka (Hongria) que va contaminar 40 quilòmetres quadrats de terreny, arribant al riu Danubi, va provocar la mort de 9 persones i 150 ferits.

La informació sobre l’estat actual d’aquesta presa i la empresa propietària es escassa, però res no indica que s’hagin pres mesures rectificatives. Em pregunto: si un succés d’aquesta envergadura no produeix reacció per part de les administracions, quines coses fan prendre mesures de prevenció o correcció? Quants accidents, potser de menys envergadura, peró igualment greus, ocorren arreu del món sense assabentar-nos? Tinc la sensació de que només ens assabentem quan és quelcom molt escandalós, i el més trist es que, com sempre, guanya l’interès econòmic davant la protecció del medi ambient i de les persones. 

Si us interesa el tema podeu llegir aquest article.

UNA VISIÓ DIFERENT DELS “PIRATES SOMALIS”

He fet una exposició en el taller sobre aquest tema, perquè crec que els mitjans de comunicació distorssionen molt la realitat que estan patint els Pirates Somalis.

Tots hem rebut informació sobre els vaixells que son atacats pels anomenats pirates en aigües de l’oceà Índic. Però no ens expliquen que els països desenvolupats en destruir les seves pròpies existències de pesca per sobrexplotació ara volem les d’ells.

Ens han fet creure que aquests pirates ataquen, aborden i segresten vaixells amb la fi d’exigir quantiossos rescats.  Però darrera d’aquesta història hi ha un escàndol que ho explicar i hem pregunto:

Per què ataquen els anomenats “pirates” ó s’estan defensant?

Durant anys s’ha amagat que s’utilitzaven les aigües de Somàlia com abocador de barrils de residus nuclear, residus tòxics, substàncies químiques i fems d’hospitals. Aquests son alguns dels “regalets” que els nostres vaixells deixen a les aigües somalis. La població de la costa començava a posar-se malalta. Van tenir estranyes erupcions, nàusees i van néixer nens amb malformacions. No entenien a que es devia fins que després del tsunami del 2005, centenars d’aquests barrils amb gran fuites van aparèixer a les seves platges.

Després d’aquesta informació valoreu vosaltres mateixos:

“Els pirates somalis” són herois o pirates?

Per concloure crec per recuperar la flora i fauna d’aquest oceà seria necessari que les flotes europees d’escala comercial no segueixin pescant en aquestes aigües, ja que han tingut un gran impacte destructiu sobre els caladors.

Maria Latorre Rodríguez

Cada espanyol llença a les escombraries 250 euros a l'any en menjar.

Gairebé 963 milions de persones pateixen fam al món segons dades oficials de l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, la FAO. Però, aquesta realitat viu paral·lela a un altra: la immensa quantitat de menjar que llencem cada dia en tot el planeta.

A Espanya, quasi bé  tres milions de tones d'aliments es malgasten cada any, el que suposa 65 quilos i una despesa de 250 euros anuals per persona, segons les dades de l'estudi "Save Food"  fet pel grup Cofresco (Albal) en set països de la Unió Europea.

El 50% dels aliments rebutjats es podrien aprofitar si el consumidor hagués planificat, conservat i emmagatzemat millor la seva compra. Gairebé el 30% del menjar empaquetat es llença sense haver estat oberta. Les fruites i hortalisses representen "al voltant del 50%" del total d'aliments rebutjats.

Per aquest motiu s'ha posat en marxa en col·laboració amb l'organització humanitària "Acció contra la Fam" el projecte "Save Food" que té com a objectiu la sensibilització sobre les pèrdues mundials d'aliments i residus, i sobre l'impacte d'aquests sobre la pobresa i la fam al món, així com sobre el canvi climàtic i l'ús dels recursos naturals.

3 de juliol Dia Internacional Lliure de Bosses

Hem de procurar reduir el màxim l'us de bosses de plàstic. Per qualsevol compra que fem ens donen una bossa, majoritàriament, les bosses només les fem servir d'una a dues vegades i es converteixen ràpidament en un residu.
Per a la seva fabricació s'utilitza gran quantitat d'aigua, energia i petroli (uns recursos no renovables) el que suposa un gran cost pel medi ambient: El seu tractament com a residu és força complicat ja que és un producte no degradable. La fabricació i l'eliminació de les bosses de plàstic produeix tones de gasos d'efecte hivernacle i triguen més de 150 anys en degradar-se, només un 1% de bosses són reciclades.

S'usen una mitjana de 5,4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Per cada bossa que no fem servir estalviem 20gr de CO2 al medi ambient. Fent servir 1 bossa de cotó o ràfia es pot estalviar fins a 6 bosses a la setmana, 24 al mes, 288 a l'any...

Podem reduir significativament aquestes dades canviant els nostres hàbits i fent servir: bosses de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs, carretó.

El proper 3 de juliol serà el Dia Internacional Lliure de Bosses.

RIU YANGTSÉ - XINA



Riu Yangtsé

Els agents cívics dintre de les nostres tasques de formació hem preparat una molt interessant, ha consistit en la recopilació i preparació d'informació d’un tema relacionat amb les conseqüències mediambientals per després exposar-lo davant els nostres companys.

El tema que jo he preparat ha estat
“EL RIU YANGTSÉ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS”.

El riu Yangtsé és el més llarg de la Xina, fa anys aquest riu tenia les aigües cristal·lines, ara en  la actualitat el riu Yangtsé encapçala la llista d’un dels 10 rius més amenaçats del món. La construcció de la presa més gran e important del món “La Presa de les Tres Goles”, i la major central hidroelèctrica, ha contribuit a l’amenaça d'aquest riu. Quan es va construir, va deixar sota el nivell de les aigües a més de 2 milions de persones. La presa es va terminar de construir al any 2009, el seu cost ecològic va ser molt criticat, ja que van construït un llac artificial d’aigua dolça i en èpoques de crescuda del riu arriba a inundar moltes ciutats. El riu porta residus que queden acumulats a la paret de la presa tapant les entrades de les turbines, aquesta acumulació del  residus  és un problema en els embassaments ja que disminuïen la producció i la vida útil.

És un riu molt contaminat, el 40% dels residus del país es descarreguen en el riu, diversos experts xinesos han emès informes alarmants sobre l’estat de pol·lució del riu.

Una part del riu que flueix de les profundes goles forma part de les àrees protegides, lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L’aigua potable a Xina és un problema històric, ja que ha de donar de beure a una cinquena part de la població amb solament un 7% de reserves hídriques. La industrialització i la urbanització a tingut molt a veure, ja que han acabat esgotats els aqüífers subterranis, embrutant les aigües de tot el país amb el residus i fertilitzants de fàbriques.

Un altre greu problema són les especies animals que habiten en el riu, són en perill d’extinció.

XINA és un país que no té límits a l’hora de modificar la natura per resoldre necessitats d’infraestructures per la vida dels habitants.

Desbordament del riu Yangtsé

Presa de les Tres Goles

CUIDEM EL PLANETA!!! “PENSA GLOBALMENT I ACTUA LOCALMENT”.

Manoli Prieto
Agent Cívic Sant Feliu Ll.

Comprar, tirar, comprar

La caducitat programada


Bombetes que es fonen a les mil hores de vida, impressores que s'espatllen en arribar a un nombre determinat d'impressions, bateries que es gasten a l'any i mig de ser comprades. Davant d'això ens podem fer una pregunta: Per què els productes que comprem cada vegada duren menys? Estan fabricats per no durar?Sembla ser que sí. Els productes una vegada han sortit de la fàbrica tenen la seva vida calculada i la seva duració està fixada des del seu origen.

Dins del pla formatiu que seguim els Agents Cívics estan els audiovisuals. Per exemple 'Comprar, tirar, comprar' és un documental en el qual hem pogut descobrir el significat de l'obsolescència programada que implica retallar la vida útil d'un producte per incrementar el seu consum.
Voldria destacar el exemple de les bombetes, al 1911 s'anunciaven bombetes amb una durada certificada de 2500 hores però al  1924 els  principals fabricants van pactar limitar la seva vida útil a 1000. Així la bombeta es va convertir en la primera víctima de l'obsolescència programada.

Una bombeta centenària
En Livermore, Califòrnia, trobem la bombeta més antiga del món.
Encesa sense interrupció des de 1901, està en internet 24 hores al dia. De moment s'han fos ja dos webcams i la bombeta va per la tercera.
Vols veure-la?
http://www.centennialbulb.org/cam.htm

El documental, dirigit per Cosima Dannoritzer i coproduit per Televisió Espanyola, és el resultat de tres anys d'investigació i mostra les desastroses conseqüències mediambientals que es deriven d'aquesta pràctica.

ECOPARC DEL MEDITERRANI

 Cada dia quan baixem les escombraries podem pensar que la vida dels residus acaba allà, al contenidor. Però això no és cert i els Agents Cívics hem volgut seguir la pista a les deixalles més enllà i hem arribat fins a l'Ecoparc i a la incineradora que hi ha a Sant Adrià de Besòs. Allà vam poder veure que dels residus que dipositem al contenidor de rebuig encara hi ha molts materials que es poden aprofitar i que de la resta es pot aconseguir electricitat gràcies al procés d'incineració. Hem après com els residus es poden convertir de nou en recursos i que és molt important valoritzar-los ja que sempre és més fàcil tornar a utilitzar materials usats que crear-los de nou.
RECICLEM!

RECOLLIDA SELECTIVA

Una de les tasques com agents cívics de Sant Feliu és la d’informar als ciutadans i als comerços com s’ha de fer correctament la recollida selectiva.
La recollida selectiva consisteix en  la separació dels residus mitjançant el seu dipòsit en diferents contenidors perquè després es pugin reciclar.
El volum dels residus ha crescut de forma desorbitada, és per això que la recollida selectiva és de vital importància per aconseguir una societat més sana i sostenible.

Els contenidor de reciclatge són:

Blau : paper i cartró (diaris, revistes, caixes de cartró, sobres)
Verd: vidre (envasos de vidre, ampolles de vidre)
Groc: envasos (brics, envasos plàstic, llaunes, bosses plàstic, paper alumini, safates porexpan)
Taronge: orgànica (fruita i verdura, restes menjar, taps de suro, paper cuina, restes infusions)
Gris: rebuig (bolquers i compreses, pols d’escombrar, restes ceramica, excrements d’animals)
Deixalleria fixa o mòvil: es podem portar els residus reciclables, reutilitzables o tòxics que no tenen un contenidor específic al carrer.

Per la recollida selectiva als comerços, l’ajuntament disposa de diferents serveis:

-Recollida selectiva de cartró porta a porta.

Per a qualsevol consulta podeu trucar al telèfon gratuït del ajuntament 900.666.685.

La recollida selectiva és cosa de tots, per aconseguir una ciutat millor hem de  reciclar, separar i dipositar en el contenidor que correspongui.

Visita Planta de Triatge de Gavà-Viladecans

El passat dia 29 de març vam visitar la planta de triatge de Gavà-Viladecans, que fa el tractament de la fracció d'envasos, tot allò que llencem al contenidor groc.

En primer lloc l'educadora medioambiental ens va fer una explicació dels processos d'aquesta planta. Un cop descarregat el camió les deixalles passan per diferents fases per intentar recuperar el màxim de materials: plàstics de diferents densitats, alumini, ferralla, cartró, ...

Un cop separats els materials reciclables es premsen en bales per tal de facilitar-ne l'emmagatzenatge i el transport cap a les empreses recicladores.

Com a beneficis ambientals amb aquesta actuació aconseguim recuperar aproximadament 14.000 tones l'any d'aquets materials, que representen el 14% de tots els residus municipals, segons dades del Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Dins d'aquest espai trobem la planta la deixalleria, de recollida de poda i de voluminosos.

Montse, Manoli i Maria.

SORTIDA BARRIS FALGUERA-NADAL

HOLA A TOTS!!!!!

Aquesta setmana hem sortir als barris Falguera-Nadal per continuar verificant els diversos contenidors de residus i per començar a informar als ciutadans de la nova normativa de la tinença responsable de gossos, la veritat es que la gent va aceptat de bon gust les informacions que els hi vam donar.

Gràcies per la vostra col-laboració i fins la propera setmana.
Salutacions.

Montse i Manoli.